Thanksgiving (o L'Essència Americana, Part I)

La setmana passada la Laia i jo vam tenir l'oportunitat de fer un pas més en la nostra (lenta encara) immersió en la cultura americana. I és que quan dimecres vaig arribar a casa després de la feina, teníem davant nostre el pont de Thanksgiving (àlies Acció de Gràcies), possiblement la festa familiar més important de tot el calendari, i quatre dies que representen la quinta essència de l'oci americà: dies de menjar i comprar! Només faltaria afegir-hi un partit d'algun esport en què els petards, els frankfurts i les cheerleaders són més importants que el joc, però això suposo que ja ho deixen per a la resta de caps de setmana...

Per començar dir que, imagino que més o menys com la majoria dels estrangers, la meva visió del Thanksgiving era la d'un dinar familiar amb un gall dindi rostit com a plat estrella. I sí, és això... però també molt més! De fet, per a començar, no és un dinar, sinó un sopar. I segon, la tradició no només inclou el gall dindi, sinó tot un seguit de menges que l'han d'acompanyar, transformant l'àpat en un festival de la teca (una cosa que suposo que acaba existint en la majoria de cultures!).

Així que dimecres per la nit, la Laia i jo vam anar al Whole Foods, on un cartell gegant a l'entrada anunciava que, comprant allà, podies fer l'àpat de Thanksgiving per a 8 persones per només 99$. Realment, ens hauria agradat que el cartell digués com, perquè érem 2 i ens va costar força més... En qualsevol cas, vam agafar el carro i vam començar-lo a omplir d'ingredients. Evidentment, la maquinària comercial americana està més que pensada per a l'ocasió, i hi ha un munt de preparats per a fer els plats del dia, de forma que fins i tot els més negats amb la cuina puguin tenir un sopar de Thanksgiving decent. També evidentment, no vam tenir cap mena d'escrúpol en comprar-los, sobretot després de confirmar que cap dels dos no tenia ni la mínima idea de com es farcia un gall dindi, pollastre o similar...

L'endemà al migdia vam entrar a la cuina, i després de tres hores de preparació i espera (no em pensava que un rodó de gall dindi pogués trigar tres hores en coure's) vam fer el nostre primer sopar de Thanksgiving, que incloia els plats tradicionals de:

• Mashed potato, és a dir, puré de patates. Aquí he de dir que la Laia hi té la mà trencada, i el va fer amb patates de veritat! Puré amb trossos de cansalada i formatge, i amb una crosta de formatge i pa ratllat gratinada. Calòric i gustós.
• Turkey roast, també conegut com a rodó de gall dindi. Com que érem només dos, no vam comprar tot un bitxo i vam optar per un rodó, i així també ens estalviàvem el farcir-lo. Tanmateix, vam seguir les instruccions de l'envàs i vam pintar-lo amb una barreja d'oli, sal i pebre vermell per a aconseguir una crosta daurada. Encara més calòric i gustós.
• Pumpkin pie, a qui també anomenen pastís de carbassa. Aquí no ens vam complicar la vida, i vam barrejar una llauna de preparat per a pastís de carbassa, una altra de llet condensada i un parell d'ous, i ho vam tirar tot dins una base de pastís. Fàcil, calòric i, com es pot suposar del fet que portés tot un pot de llet condensada, extremadament dolç.
  
  En el procés vam arribar a la conclusió que ha d'existir un estàndard en les mides dels envasos, perquè les receptes que vam trobar en línia feien en les quantitats exactes dels ingredients que teníem en els pots que havíem comprat. Al final, cuinar en aquest país acaba transformant-se en una cosa modular, com muntar Legos o anar a comprar a Ikea...

Ens va quedar prou bo! Però només érem dos, i teníem teca per a un regiment, així que vam poder menjar el que va sobrar durant la resta del cap de setmana. De fet, havíem comprat els ingredients per a fer més plats que també cal incloure en un sopar de Thanksgiving com cal, com ara:

• Corn, a qui altres diuen blat de moro, panís o moresc. La Laia és una addicta de les panotxes (crec que des que va estar a Iowa, on pel que m'ha explicat interpreto que són un element central de la cultura), i en comprem tot sovint, però vista la quantitat de menjar que teníem vam pensar que ho podíem deixar per a un altre dia.
• Sweet potato, que per altres contrades té el nom de moniato. Aquí no estic molt segur de si es menja senzillament rostit com el fem nosaltres o si es fa algun plat més el·laborat. En qualsevol cas, ara a casa tenim dues llaunes de puré de moniato que algun dia o altre obrirem i ho descobrirem!

Evidentment, després de la teca estàvem que no ens podíem ni moure (i en particular jo que mentre esperàvem que s'acabés de rostir el gall dindi em vaig fer un fart de menjar puré de patates), així que vam optar per fer vida de casa (que per a això estan les festes familiars) i estrenar el Risk edició especial clàssica que ens havíem comprat el cap de setmana anterior. Per al curiosos del resultat, dir que després de dues hores la Laia ja n'estava fins als nassos i va entrar en mode kamikaze, amb el resultat que em va acabar guanyant al cap de tres jugades.

Així que després d'això només ens quedava anar a dormir. I és que l'endemà era Black Friday, i calia agafar energies!

(Continuarà...)