Friday, Black Friday (o L'Essència Americana, Part II)

Com ja vam explicar en el post anterior, el cap de setmana de Thanksgiving conté els elements quitaessencials de la cultura americana: menjar i comprar. I és que l'endemà de la gran teca hi ha el dia en què les botigues venen més de tot l'any: el Black Friday! Sí, es pot traduir com a divendres negre, que realment sona molt tètric, però sembla ser que el nom prové del fet que moltes botigues que es trobaven en nombres vermells abans de la data recuperen el color negre dels comptes.

En qualsevol cas, com podeu suposar, la mística que acompanyava les descripcions del Black Friday era la que es pot esperar en aquest tipus d'ocasions: grans descomptes durant un temps molt limitat, i molta gent intentant-los aprofitar, amb les cues, corredisses i aglomeracions de rigor. I bé, la veritat és que a mi la segona part em feia força mandra, i ja tenia la Laia mig convençuda per a no anar-hi. Però el bombardeig que era una oportunitat que no es podia deixar escapar, o si més no un esdeveniment a veure només que pel fenomen cultural que representa, al final va fer que fins i tot jo tingués una certa curiositat, i van acabar decidint que aniríem al centre a passar el dia.

Així que ja ens veieu a la Laia i a mi arribant als volts de Union Square, a la zona on estan la major part de botigues i centres comercials (i la meitat dels turistes: l'altra meitat estan al Fisherman's Wharf), cap al migdia, i atravessant les portes de Macy's, les galeries comercials amb més solera del país (el que seria El Corte Inglés per a nosaltres) per a endinsar-nos en el món dels saldos, les ocasions i els descomptes.

I bé, honestament... tampoc no n'hi havia per a tant! Ni a nivell d'ofertes i descomptes (hi havia coses a millor preu, però tampoc no ens va semblar veure grans saldos; o potser senzillament no n'hi havia en les coses que ens interessaven), ni tampoc a nivell de gent (que, sí, n'hi havia, però tampoc res de tan angoixant com em pensava). Al final la Laia es va estar una bona estona emprovant vestits i sabates per a la festa de Nadal de l'empresa, que és el cap de setmana que ve. I al final del dia va aconseguir que jo fes el mateix, usant una tàctica magistral: em va tancar en un emprovador i em va anar portant pantalons, camises i jerseis fins que tenia més d'una dotzena de peces repartides pels penjadors, i ens vam donar per satisfets amb el conjunt que havíem trobat (que, com acostuma a passar, era dels primers que m'havia emprovat).

Però no tot va ser shopping! Entre compra i compra encara vam tenir temps de fer una senyora hamburguesa en un lloc d'estètica cinquantera amb jukeboxes, seients vermells i acabats d'alumini, així com de veure l'encesa de l'arbre de Nadal gegant que Macy's ofereix cada any a la ciutat. Tot molt ianqui, en particular el segon, amb corals d'adolescents cantant nadales que podrien aspirar a sortir a High School Musical: Christmas Edition, i estrelles de reality fent-ne els solos. I al final també va haver-hi compte enrere oficiat per Santa Claus, i encesa apoteòsica dels llums de l'arbre; tot amenitzat, en el meu cas, amb una petita sobredosi de cafeïna, gentilesa de Nescafé i la seva parada de cafè gratis.

I així va anar el Black Friday, que no va acabar essent tan negre com em plantejava! A més a més, al final vam descobrir que moltes ofertes duraven tot el cap de setmana, així que diumenge encara vam tornar a fer un tomb per a veure què podíem arreplegar, i la Laia va acabar al web de Desigual a quarts de dotze de la nit, intentant comprar vestits a una tercera part del preu original. I feia bé de córrer: calia fer-ho abans que no sonessin les campanades i les ofertes es transformessin en carbasses!