En dies així, te n'adones que el teu cos és com els jocs de ciències per a nens—un Quimicefa, o un Meteoronova—que reacciona a la llum i a la foscor; al moviment i a la calma; a l'aigua i a totes les altres substàncies que hi entren i en fan sortir d'altres, potser en un núvol blau com el sulfat de coure.
I, al final del dia, el que fa que sigui precisament el final del dia i no el principi del següent és com aquest final s'assembla a tota la resta de finals i no a la resta de principis. Així que, donades les circumstàncies adequades, com ara prendre't el cafè de l'esmorzar poc després d'acabar-te la cervesa del sopar, el final es transforma en principi, i et trobes a la meitat del que al llevar-te no sabies que seria un dia de 48 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada