Caixes Plenes, Armaris Buits

I així és com comença la nostra aventura...

Perquè després d'uns dies de comiats agredolços i empaquetament frenètic, demà al matí tancarem la porta del nostre pis al Guinardó per a no tornar-hi a entrar.

I així es com escric les primeres línies d'aquest bloc: amb 6 maletes en què hem encabit un collage de fragments de la nostra vida fins ara; i envoltats de caixes, en què hi ha aquells trossos que hem hagut de descartar, i que es quedaran aquí, amb la gent amb qui els hem compartit. Però també envoltats d'armaris i lleixes buides, talment ulls que ens miren sense pupil·la, o boques obertes d'incredulitat.

Però per poder començar en la major part dels casos cal haver acabat. I és que cada canvi és només la successió d'un final... i d'un principi.