California Apartment Rush

Jo em pensava que tot l'histerisme de la febre de l'or ja s'havia acabat fa segles, però sembla ser que no. L'únic que han fet els Californians ha estat bàsicament canviar l'or per els pisos però l'esperit segueix sent el mateix.

La gent ja ens va avisar que trobar pis a dins la ciutat de San Francisco era una bogeria, de tota manera fins que no ho hem viscut en les nostres carns no ens n'hem pogut fer una idea.
Primer de tot al ser de fora ja tenim alguna dificultat afegida: no coneixem bé els barris, ni sabem si els preus estan bé o no pel que t'ofereixen (partint de la base que son caríssims).

A més el sistema et deixa una mica descol·locat... primer de tot que la majoria de llocs fan un 'Open house' o sigui et diuen: s'ensenya el pis demà de 3 a 4 (això si tens sort i no és de 3 a 3:15 que també es dóna el cas) i d'aquí surten els candidats, l'un dels quals serà l'afortunat de poder pagar una pasta per un pis que està igual que fa cent anys, això sí, està dins la ciutat!

Llavors vas tu que no saps molt bé al que vas pel carrer amb un mapa a la mà buscant l'adreça, al poc temps t'adones que el mapa no fa falta, només cal buscar una multitud de gent esperant davant d'una porta: és allà! són els teus rivals!
Arriba un home i obre la porta, si hi ha sort mirarà per sobre l'hombro i farà un: - "Hello, come in", si no es limitarà a obrir la porta i pujar al pis, esperant que la gent entri en massa.
Als pocs segons ja hi ha gent fent-li la pilota obertament al manager o propietari i omplint sol·licituds com possessos (si encara no han vist res del pis! ... increïble...) la gent omple els formularis frenèticament per poder entregar-lo primer i aspirar al pis, i t'hi demanen de tot, que si l'historial de crèdit, on treballes, qui és el teu jefe, la seva adreça i telèfon, referències personals, si penses tenir una mascota, que si penses tenir un llit d'aigua i de quin tipus, etc, etc.
Crea força tensió veure tota la competència cara a cara i tot el feix d'aplicacions que reben. A part en alguns llocs has de pagar per poder entregar la sol·licitud (això és gravíssim!). Aleshores el dilema és encara més gran perquè no saps si tens opcions o no de quedar-te el pis i fa mal perdre els diners així com així però al final si el pis et sembla decent t'acabes arriscant.

El problema és que mentre uns processen les sol·licituds tu vas veient altres pisos que t'agraden més i als quals també deixes aplicacions. Quan et contesta el primer que si vols el pis és teu has de decidir si vols arriscar-te a esperar que et contesti el que t'agrada de veritat, però llavors un ja l'has perdut i pot ser que et quedis sense l'un i sense l'altre...

Em penso que mai havíem tingut tants dilemes morals!!

Durant aquesta setmana ja vam rebutjar 2 pisos esperant trobar algo millor i aquests últims dies hem estat pendents de 2 més. Els dos ens agradaven però n'hi ha un que és increïble (jo n'estic enamorada, està en el barri més cool de la ciutat, en un edifici victorià molt ben cuidat i amb cuina i bany nous... després del que hem vist sembla mentida que sigui real).
Però clar divendres havíem de donar la resposta d'un i d'aquest tan xulo no ens contestaven fins dilluns així que després de tant estrès i tensió mirant pisos vam decidir anar a lo segur i quedar-nos amb aquest que també ens agradava i que objectivament teníem més possibilitats.

Han estat uns dies d'ansietat i estrès total, prendre tantes decisions és molt complicat!

Resumint i veient la part positiva: TENIM PISITO! i en un temps rècord tenint en compte tal i com està el patio :)

Si demà l'altre ens diu que ens accepta entraré en depressió profunda però bé, això ja serà per la propera entrada al blog.

to be continued...